, estribord, herald, educand (diferent de educant, gerundi), dividend, fecund, immund, etc. S'escriuen amb d final alguns mots cultes o mots provinents d'altres llengües com ara: aràcnid, bòlid (diferent de bòlit, 'tros de fusta cilíndric'), èquid, etc. En interior de paraula i final de síl·laba es poden [...]

, pixallits; Flix. En el cas de u, s'escriu x quan la u és una semivocal i forma diftong amb la vocal anterior: disbauxa, rauxa. La seqüència ix es pronuncia diferent segons els parlars: en la major part dels parlars orientals no es pronuncia la i, mentre que en la major part dels parlars occidentals i del [...]

El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere: s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc. s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema) Cal tenir [...]

, mots provinents d'altres llengües i mots onomatopeics, com ara: aljub, baobab, bub-bub, club, cub (diferent de cup), efeb, esnob, tub; Jacob, Carib. 2. Darrere de vocal àtona o consonant en general s'escriu p o b segons la lletra que contenen la forma en femení o els seus derivats. Per exemple [...]

'persona que practica màgia'; diferent de mac, 'pedra petita'), reg ('irrigació'; diferent de rec, 'solc') tuàreg, zig-zag; Hug, etc. Els mots acabats en -agog: pedagog, demagog, etc. 2. Darrere de vocal àtona o consonant es poden seguir aquestes orientacions: En general els mots s'escriuen amb c [...]